Dia 5

La Maria José m’anuncia que marxo. Jo li dic que allà he estat molt bé i trobaré a faltar aquella tranquil·litat. Em desconnecta tots els elèctrodes del pit i m’arrenca les enganxines. Fem una depilació parcial de pit. Aviat arribarà el transport per portar-me a planta. El meu destí: bloc C planta 3 llit 30, C330. Esmorzo amb tranquil·litat llegint el diari i escoltant la ràdio. L’actualitat política d’aquests dies dona molt de si. Abans de marxar vaig a la dutxa. No m’han portat ni espongetes, ni tovalloles ni bata d’hospital. La Maria José em diu que m’agafi jo mateix les coses dels prestatges de la sala. Un cop net i mentre espero el transport la Maria José em treu la via de la mà dreta. Ahir a la nit em van punxar una cosa similar a l’heparina i surt una mica de sang. S’estava infectant. En pocs segons tot controlat i net.

Recullo els meus objectes personals, petons a la Maria José i el transport em condueix de manera diligent cal al llit C330. A planta l’activitat és totalment diferent. El bullici és més gran. Moltes més habitacions i llits. Moltes més familiars i amics. L’horari de visita molt més ampli. S’ha acabat la tranquil·litat, la pau i el gaudir del món interior. Ara ja estem de cara a l‘aparador. Haurem de lidiar amb això. El meu company d’habitació, en Miquel, té 69 anys i també ha patit un ictus. Ràpidament em dona la benvinguda la Lidia, la meva infermera. Ja li han parlat de mi, tenim una coneguda en comú, havien treballat juntes a Premià amb aquesta amiga del meu cunyat. Estic vigilat per totes bandes. Em vaig fent amb el nou espai.

A mig matí arriba el Dr Martí Fabregas, el meu neuròleg. M’explica la situació com està i repetim l’exploració neurològica. Ara ja domino tots els moviments i tinc molta seguretat al caminar. El doctor coneix la meva vena científica i a la pantalla que tinc sobre el llit m’ensenya els resultats de la ressonància. El diagnòstic està confirmat. L’ictus s’ha produït per una dissecció de l’artèria vertebral i per un fet traumàtic. Malgrat això no tindran la certesa del perquè s’ha produït. Seguiré sent un cas dins del grup del 40% que no se saben les causes. Aquesta incertesa no em preocupa en excés. M’ensenya la imatge de la zona que mostra l’artèria que ha fallat. Es generen ramificacions de les artèries de la zona per compensar el reg sanguini. M’ensenya també unes imatges molt nítides del cerebel on apareix la part morta per manca d’oxigen. Aquesta lesió ja no es recuperarà mai. Sort que és petita i les neurones del costat han estat actives i ràpides

.

El doctor em parla de proves per descartar coses: l’ecografia transesofàgica, una arteriografia, visita a l’hematòleg i un estudi genètic per descartar un possible Fabry. El Fabry sembla descartat perquè no tinc els ronyons afectats ni taques a la pell. Els resultats que venen de les analítiques de sang apunten a una normalitat en totes les coses: colesterol, sucre, etc. Aquestes proves poden fer que l’estada s’allargui fins a principis de la propera setmana. Caldrà paciència.

Després del doctor venen dues noies a punxar-me un dit per l’estudi genètic. Utilitzen un aparell de punxar com aquell que han utilitzat aquests dies pel fer el control del sucre. Em punxen i s’han d’omplir unes rodones en un paper. Subjecto el paper i m’espremen el dit a la recerca de la preuada sang. Entre elles discuteixen quants cercles han d’omplir. N’hi ha cinc i diuen que amb dos n’hi ha prou. Al final n’omplim quatre, no fos cas.

Dinar enllestit i a mitja tarda primeres visites. No rebo visites a l’habitació, no vull agobiar al Miquel, el meu company. Ell porta un parell de dies esperant proves i segueix esperant. Donat que a planta la mobilitat és més senzilla vaig a zones comunes a passar l’estona. S’ha acabat el recull espiritual, ara toca estar a cara al públic. La gent acostuma a arribar espantada. Primer de tot m’han de trobar perquè estranyament paro per l’habitació. Normalment el Miquel els explica on estic. Un cop m’han trobat veus la cara de tranquil·litat en veure’m. La paraula ictus impressiona molt i ves a saber quina imatge s’han fet de la situació.

La tarda vespre passa més ràpid atenent visites. Aquí sopem més d’hora, a tres quarts de set. Les visites poden estar fins les nou. A mesura que avança la tarda i s’acosta la nit l’agitació baixa i el passadís recupera la calma. Cau una nova nit a l’hospital.