Dia 1

13h00. L’hivern que s’acostava sembla que hagi arribat. Assegut a terra el cap comença a girar. A girar com una centrifugadora a tota potència. Només sensació de girar i girar. Aquesta sensació dura uns dos minuts. Al mateix temps tots els porus del cos s’obren i comença a brollar líquid refrigerant de manera descontrolada. El Dragon Khan s’atura però la suor segueix canviant el color de la samarreta fins a donar una tonalitat més fosca però totalment uniforme. Toca descansar i deixar enrere aquesta sensació desagradable. Sembla que el repòs ajuda.

19h00. L’estat general fa molta estona que sembla normalitzat. La tarda apàtica sembla que hagi donat els seus fruits. Ara toca fer el sopar. He insistit en que no es cancel·li, avui ve gent. Tot es desenvolupa amb normalitat, bé amb normalitat absoluta potser no. els moviments tenen pinta de més lents del que és habitual. Malgrat ser més lents són força segurs.

21h00. Hora de sopar. Els amics insisteixen: mira’t la pressió. El sopar es desenvolupa amb la cordialitat habitual. Segueixen mirant-me amb preocupació, se senten culpables de fer-me treballar després del que m’ha passat. En els camins cap a la cuina sovint em comporten un cert desequilibri cap a la dreta. Això em preocupa, desviar-me cap a la dreta. Més endavant sabré el motiu i em tranquil·litzarà. Aquesta lleugera pèrdua d’equilibri sembla degut a la ingesta d’alcohol cosa complicada quan has begut una 0,0. Noto un cert cansament, però res més els explico que si l’endemà no estic bé aniré al metge, això no els calma però seguim el sopar. Després del sopar toca arreglar la cuina i anar a dormir.